domingo, 22 de febrero de 2009

Això es pot salvar (SAU)


Poder viure a prop d'aquest camí,
poder beure l'aigua d'aquest riu,
sentir la pluja com cau i ens mulla,
i tenir-te al meu costat agafant-me de la ma,
per si no ho podem fer demà.

Veure els arbres créixer cap al cel i saber que res no els pararà,
voldria escriure que això canvia,
i aquest món es pot salvar,
però em temo que tot això se'n va.

Obro els ulls, miro al meu voltant,
i veig com tot això s'acaba,
si algú em vulgués explicar per què? Ningú no ho vol intentar,
que això es pot salvar!

Si algú em vulgués explicar,
per què els rius estan contaminats,
per què el mar és un abocador,
quantes espècies ja s'han carregat,
i el fill de puta que cremi aquests boscos,
que li tallin les mans, potser així no els cremarà.

Obro els ulls, miro al meu voltant,
i veig com tot això s'acaba,
si algú em vulgués explicar per què? Ningú no ho vol intentar,
que això es pot salvar!

El meu blog


Podríem definir la paraula blog d'una manera bastant concreta dient que: és un espai virtual on es pot conèixer gent, publicar artícles, compartir vivències (fotos, videos) intercanviar informacions útils i moltes coses més que vas descobrint dia a dia gràcies a aquest recurs.

Fent aquest blog he aprés que em pot ser molt útil per penjar i compartir tot allò que desitje: fotos, videos, textos...

La veritat és que no ha estat tant difícil fer-ne un; jo creia que sería molt més complicat.

Aquest blog ens pot servir per al dia de demà per poder comunicar-nos amb els nostres companys i companyes de treball ( o d'estudi) i enviar-nos tot tipus d'informacions o material audiovisual.

Una tarda de febrer...


Era una tarda de febrer, càlida,
pasetjava prop la mar, tranquila,
el sol em mirava de reüll, sorprés,
era una de les poques persones allà,
caminava junt la Peluseta, entremaliada,
no sabiem molt bé cap on anavem...
però eixa vesprada no la canviaríem,
per res.